Tros de diari de viatge (oda a Lambrate)

"14/06/09

Cappuccio-brioche, 2€-potser un dels últims que em prengui, aquí, a Milano. M'ha tornat a venir la nostàlgia. Ah, estació de Lambrate... Lletja com un pecat, sempre en obres, però quants records em portes! Ja abans d'arribar havia sentit a parlar tant de tu, buscant pisos per la teva zona: tots feien referència als trens i metros disponibles.

Després, et vaig conèixer en persona. Crec que la primera vegada va ser anant cap al centre social baraonda, quan vam haver d'agafar un bus per allà darrere teu. El famós tren cap a Bergamo equivocat, els 2 viatges a Venècia... el cop que tornàvem dels carnavals vam esmorzar un cappuccio brioche també davant teu, al bar del costat d'on sóc ara. Quan amb la Laura vam perdre el tren cap a Verona, i a la tornada, no hi havia busos. De les vegades que anàvem a beure a la librería, i després agafàvem (o perdíem) l'últim metro per anar al The Club.

De la línia 54, que em porta des de Lambrate fins just la porta de casa, i de la 93, que va més directe però no passa mai. Dels camins de Piola a Lambrate a peu, i viceversa. Fins i tot quan tornava de casa, de Malgrat, el bus que em porta des de l'aeroport d'Orio al Serio va fer una parada i vaig pensar: oh, que bé! A prop de casa!

Dels trancios de pizza que ens hem menjat aquí davant. Del birrificcio... del mercat dels dissabtes al qual no hi he anat mai. De Mancinelli, la facultat del Politecnico que està on cristo va perdre l'espardenya (i que només els químics, per variar, coneixem), més a prop de Lambrate que de Piola, del bus 62 que ens hi portava.

Vés a saber quan redéu acabaran aquestes obres, però ja tinc el cuquet de l'estómac degut als nervis, els nervis de com deixaré aquesta ciutat, de com m'acomiadaré de tot això."

Perdón por no traducir... es un fragmento de mi diario de viajes, pero que esta vez, también incluía Milano...(suspiro)