NEU!!! NIEVE!!!! SNOW!!!!

Ens hem despertat amb dos missatges dels nostres amics dient que estava nevant... la Blanca ha aixecat la persiana i.... Bon Dia!!!!


Anirem a classe per primera vegada mentre neva!!!!

Google maps!

Voleu veure casa meva? Doncs aquí la teniu! I també podreu explorar la zona per on visc, i atenció: surto a córrer i tot! A falta de diners per un gimnàs, me'n vaig a córrer pels carrers!!!

http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&geocode=&q=viale+argonne,+1+milano&sll=45.468483,9.228451&sspn=0.007253,0.019312&g=viale+argonne,+1+milano&ie=UTF8&ll=45.468874,9.225404&spn=0.007253,0.019312&z=16&iwloc=addr&layer=c&cbll=45.468362,9.225475&panoid=uay3cbF3N5JMXRR9ABX8JQ&cbp=12,330.7312134401461,,0,5

La storia dalla mia giacca..... (stà nevicando in Milano!!!!)

Aquesta nit ha estat la primera que ha nevat a Milano! Ha arribat abans del que és normal... però de moment la neu no qualla. Només algunes hores a la nit, però de bon matí ja torna a ser una ciutat gris, i sense rastre de la neu. Amb les xemeneies que treuen fum!

Us explicaré la història de la meva jaqueta.

Jo feia 4 dies que tenia una jaqueta nova, negra, de l'H&M, molt mona, l'havia trobat de casualitat, i estava allà esperant-me, dient-me "agafa'm , agafaaaa'm!!!". Va ser una bona compra.

Tot va començar en una festa a "la librería". És el pis dels sevillans, el Nacho i el Jose. S'anomena així perquè abans era una llibreria, però la propietària l'ha llogat com a apartament. Viuen en un aparador! Però tapat amb una cortineta queda molt xulo. Allà quan hi ha festa, s'hi ajunta molta gent... inclús gent que no has vist mai, d'altres nacionalitats, orígens, universitats...

A l'hora de marxar, prendre el radio-bus i anar a la discoteca, tot són presses. La Blanca va agafar les jaquetes de les dues i vam pujar al bus corrents. Fins al dia següent, a les 8 de la tarda, que anàvem al supermercat, no me'n vaig adonar. M'estava posant la jaqueta i anava dient: "Mira Blanca, cada dia m'agrada més aquesta jaqueta que m'he comprat... un moment, aquesta no és la meva jaqueta!!!!" I ella va esclatar a riure mentre jo quasi ploro!

Durant 2 setmanes vaig viure calamitats buscant la meva jaqueta. Ho vaig dir a tothom. Al viatge de Roma ningú en sabia res. En Jose no recordava ben bé qui era, però una noia, al final d'aquella nit, es va quedar buscant la seva jaqueta, i es va quedar la meva. Teníem una sospitosa, però no sabíem qui. Jo tenia la seva i ella la meva! PECCATO!!!

Vaig enviar missatges a tothom, oferint una recompensa, i no sortia. Tots pensàvem que algú me la volia fotre, i se l'havia quedat sense dir res, perquè era més nova, més maca... Vaig arribar a plorar per la meva jaqueta. Fins que dues setmanes després, estàvem en un aperitiu, i vaig conèixer 2 raggazze francese... parlant amb elles vaig descobrir que una amiga seva tenia la meva jaqueta! No m'ho podia creure. Li vaig dir "ti amo" a la noia que m'ho va dir, i la vaig convidar a el que volgués. Em va passar el número de telèfon de la noia, Aurelie, i el dia següent vam quedar per canviar-nos-la.

Sembla mentida, però he estat "fortunata". Havia passat més dies amb la jaqueta d'una altra, que amb la meva. Ja ni me'n recordava de com era. Ara està a quí, al meu armari, ben escalfadeta, mentre a fora fa un fred que cala els ossos. I per la nit, neva.

Trip to Rome

Trobada de tots els erasmus d'itàlia a Roma. Invasió d'autocars, manada de gent als hostals cutres de Termini, festa en llaunes de sardines, visites "relámpago" als monuments... ROMA CAÒTICAAAA!!!!!

• Sortida de Milan: qui ho ha dit que hi ha cues per entrar a una ciutat? A Milano hi ha cues per sortir!!!! I és que és una ciutat tant lletja que la gent se'n va el cap de setmana!

• Arribada a Roma: després d'uns quants cops de cap de la gent (hi ha fotos) i de dues parades als nostres estimats Autogrill (gasolineres, ehem), arribem a un cartell amb el nom de "Roma"... a les 3 o 4 de la tarda, ja no ho recordo...

• Hostal: l'autocar ens deixa a Termini, i anem a peu a un hostal anomenat "Acropolis", que feia mitja por, mig fàstic. Però estem d'Erasmus, i ens és igual. Té el terra del passadís com una carretera de rallys amb moqueta per sobre per dissimular, i la dutxa és com un mar d'onades que inunda el bany sencer. L'habitació té 6 llits individuals de molles, d'aquelles taaaan còmodes.

• Tarda de divendres: no vam poder fer quasi res. Piazza Repubblica, Sta Maria degli Angeli...

• Nit de divendres: autocar 40 km lluny de Roma, en un poblet, per dur-nos a sopar tots els de l'ESN Milano en 2 restaurants. Menjar típic, 2 plats de pasta (per què???) i músics tocant i acompanyant la serata... Després, tornada a Milano per anar a la discoteca... i tornar a l'hostal a peu... bffff....

• Dissabte: aixecar-se aviat, intentar anar a una gimcana "caccia del tesoro" i veure que està mal organitzat, i decidir anar a donar voltes pel nostre compte. Amb això que comença a ploure, i semblava que faria bo! Ens vam salvaguardar en una església i després ja vam fer el camí mullant-nos. Colisseu, foro, etc... després vam agafar el metro fins a piazza Spagna, Fontana di Trevi, etc. i vam anar a dinar a prop de Circo Massimo. Més cap al tard ens vam deixar caure per Navona i el Pantheon. Al arribar a l'hostel no podia més, vaig dormir una horeta! Per la nit vam menjar un kebab (sí sí, menjars suculents que vam tenir, en general..) i altre cop sant tornem-hi a la discoteca!

• Diumenge: aixecar-se aviat, anar al Vaticà. Pujar 500 i pico escales per veure la cúpola i la vista de la ciutat, aquest cop amb sol, des de dalt de tot. Vèiem la missa que es fa a fora, amb tota la gent com formiguetes aclamant el papa! visca, visca,.... Dinar paninos, pizzes, mc donald's... i ja hem de tornar a Milano!
  

Visita en un vist i no vist! I és que Roma és impossible de veure en 2 dies! Per sort, jo ja hi havia estat...

Non può essere!!!!

Sembla mentida, però el temps acompanya. Entre setmana, fa dies grisos típics milanesos, plou, tothom està a casa... només fem alguna escapada en contra de la pluja, per a què no ens acabi tornant bojos. En canvi, arriba divendres-dissabte i fa bon dia! Ha estat així des de que vaig arribar, i que duri! Toquem fusta.

Sembla que va costar resumir 2 setmanes, però és que aquí el temps passa volant. Fa no res venia l'Albert a veure'm i ja torna la setmana que ve! Ha passat un mes? Increïble. Cada cop que em pregunten "i quant temps portes?" encara dic un mes, però en realitat ja en són 2.

Sembla, tot sembla... però és. Ara ja t'acostumes a la realitat, a que això és real. Et fas moltes preguntes que no t'havies fet mai. Estàs en un lloc com un altre, una ciutat que t'ha tocat (o l'has escollit, en certa manera) amb una gent que t'ha tocat, amb un tot, un "pack" de coses amb les que hauràs de conviure. És una mescla del que et toca amb el que tu tries, o potser és el que tu tries dins del que hi ha...

Quan paro a pensar, se m'escalfa el cap. Hi ha massa coses, potser, que no volen digerir-se, encara. I potser no voldran digerir-se fins que tot això no hagi acabat, i quan aquest moment arribi ho digeriré tot de cop i tindré mal de panxa. Aquí no es para ni un moment, amunt i avall, sempre hi ha coses a fer, a no fer, però el que és segur és que no t'avorreixes. El que vull dir amb això és que no dóna temps ni a trobar-se a faltar de la gent, d'allà on ve, de les coses amb les quals solia un viure...

Només em passa que quan faig una de les meves escapades de cap de setmana, sigui a sobre un tren, un autocar, miro per la finestra, i allà es dónen els únics moments en què em paro a pensar.

Visites i més visites...

Aquests dies no he parat quieta. Com diu la Laura, des de la càmera web es poden apreciar les meves "ulleres erasmus". I és que no és de no dormir, sino de córrer tot el sant dia.

Us explicaré. Després del meu cap de setmana a la Toscana, vaig fer un altre cap de setmana a Rimini, amb la Cri, la meva companya de pis. Allà hi havia poca cosa a veure, ja que és un poble com ara Malgrat, per tant bastant mort a la tardor-hivern. Per tant, l'únic de bo que ens esperava era una festa amb barbecue, sangria i aigua de vàlencia (fetes per a mi, degut a que era la única espanyola, ehem, catalana). La festa era plena d'italians i anglesos, per tant vaig forçar el meu cap durant 2 dies sencers a pensar en altres idiomes no materns.

La següent setmana van començar les visites familiars: de dilluns a dijous van venir la Montse i el Ferran, i vam aprofitar per visitar Milan, el llac de Como amb barqueta i també vam acudir a un concert-mostra cultural que feien en un teatre de Milan, que va estar molt bé! Era gratuït, perquè es reivindicava tot aquest merder que ara passa amb el Berlusconi, que vol privatitzar-ho tot i anar retallant les subvencions públiques fins que no quedi res! Amb la súper guia de la Maria de la farmàcia, la meva mare sabia més coses de Milan que jo... Un dia també vam anar al Corso Buenos Aires a veure botigues i comprar el meu regal d'aniversari per la Cri. Em van dur tot un pack de coses des de Malgrat necessàries per sobreviure!!! Una jaqueta, gorros, guants, mitges, samarretes, etc... Ah, i també vam anar a la Triennale, un museu de diseny, a veure l'exposició fixa i una de sabates!

Tot seguit, el dijous mateix, era l'aniversari de la Cri, i arribava l'Albert! Després de classes d'italià vaig córrer cap a l'aeroport per anar-lo a buscar, i bé, em vaig equivocar, vaig baixar a la terminal petita, vaig haver d'agafar un altre bus que em deixava a la terminal bona (perquè estan separades 5 km!!!) i dins l'aeroport també em vaig perdre. Quins nervis!!! Les trobades sempre van bé, però! El divendres vam anar al pis de la Raquel i la Núria (alias "comuna", hi habiten 5 persones i 2 més que hi estàn de passada) a fer un aperitivo. També van apuntar-s'hi la Cri i el seu cosí Alberto, i tots junts vam fer unes crêpes de nutella i mermelada que van volar! Ara això de l'aperitivo ho hem exportat a les cases dels demés. Cadascú porta alguna cosa de menjar i de beure, i apa! El dissabte vam anar a Bergamo, trajecte durant el qual també ens vam perdre... vam agafar un tren equivocat (culpa de trenitalia, eh!!!) que anava a Venezia. Per nosaltres hi haguéssim anat, el problema era que ja havia quedat amb la meva amiga Silvia (la vaig conèixer a Dublin) a l'estació. Total, que vam anar de Milano a Brescia, i de Brescia fins a Bergamo. El doble del recorregut inicial! El dissabte per la nit vam sortir de festa com cal, a la mítica ja discoteca dels dissabtes, que és la Rolling Stone. Diumenge repòs i tranquil·litat, i vam acudir a un mercat que només es fa l'últim cap de setmana de cada mes als Navigli, als canals del sud de Milano. És un mercat de segona mà que hi dóna un encant particular. Per un moment semblava que estéssim a París, a més amb uns músics al carrer que ens vam trobar que tocaven jazz-indie tipo la pel·lícula de Chocolat. El dilluns matí, comiat...

I per fi, aquest divendres, la última visita prevista fins ara: el Ferran i la Susi, que van arribar en un dia de pluja. Vam trobar un dels pocs restaurants que encara són oberts a les 3 del migdia! Després vam fer la visita de rigor al Duomo i galeries, amb unes quantes gotetes, i després a veure el meu pis i el Blender (aperitivo davant de casa...). Vaig tornar a casa i no per descansar, sino per preparar-me per la festa de Halloween! A més, just el divendres venia la Blanca a instal·lar-se a casa (la meva nova companya de pis, perquè la Manuela se'n va) i tot va ser un estrés amunt i avall que n'hi havia per estirar-se dels cabells. Però t'ho prens bé i t'inventes una disfressa en 1 minut. Ens vam disfressar de "coinquiline" (companyes de pis).

Dissabte: aixeca't a l'hora que et dóni la gana, dutxa't i vés al centre on es troba la teva família. Dina molt bé en un restauranet del centre acollidor. Vés a cremar calories caminant per la ciutat, pel castello i tot lo típic. Passa pel carrer amb més botigues on sembla ser que tots els habitants s'hi concentren. Seu a la fi en un bar a prendre un macchiatto i desestressa't comprant-te unes botes a l'H&M. Quin dia 1 de novembre!!!! Estava tota la ciutat plena de gent... només el centre, és clar. Passaves per qualsevol altre carrer i era buit... Torna a casa, amb la intenció de descansar. Et truquen per anar al cine. Et dutxes corrents i hi vas. Tornes a casa amb la intenció de descansar. Et diuen d'anar a veure una peli a casa del cosi de la Cri i hi vas. Tornes a casa a les 2 de la nit.

Diumenge: aixeca't a les 8 per estar a stazione centrale a les 9. Recull el cotxe llogat i encén el tom-tom perquè et dugui a Como. No li facis cas un parell d'instruccions i ja ets perdut. Torna a redireccionar-te i arriba a Como. Vés a mirar una mica el llac i pren un cappuccino i un croissant que no estigui ple d'alguna melmelada o xocolata. Repren el cotxe i dóna la volta al llac. Al·lucina veïna. Vés parant al poble que vulguis. Són tots macos. Tira fotos i fes vídeos. Torna a flipar. Treu-te la jaqueta perquè per fi fa un sol espetarrant. Dina pasta i un bon filet davant el llac i les muntanyes nevades, quasi bé a Suïssa. Acaba de donar la volta al llac, i si no condueixes, fes una migdiada.


No es poden resumir 2 setmanes!!!! Em deixo un munt de coses... Moltes! I això que no dic el que he fet entre setmana... us atabalaria. Serà millor en una altra ocasió. Avui és dilluns i la setmana no ha fet més que començar... amb pluja, això sí.