Toscana: Firenze+Siena+Pisa

Què dir-vos sobre aquest viatge! Per una part, les ciutats m'han agradat molt, però també els paisatges grocs i verds des de l'autocar. M'hagués agradat parar-me en algun poblet petitó i anar a descobrir nous racons. Però en els viatges organitzats, és el que té!


Firenze té el seu encant, el Duomo, el ponte Vecchio, el palazzo Pitti i els seus jardins, però pel meu gust està massa "turistificada". Massa llocs de souvenirs i de menjar barat per atraure la gent. Massa turistes que no deixen disfrutar tant la ciutat, però això no es pot controlar! Per altra banda s'hi nota un ambient més de poble que a una ciutat gran. Un erasmus allà tampoc estaria malament!



Ara bé, com Siena, no hi ha ni punt de comparació! Tot és més conservat, les botiguetes amb el seu encant, tots els carrerons vells, però no bruts, simplement no han afegit cap element que destruís la imatge que deuria tenir molts anys fa.


El turisme és més relaxat i no en masses, i el poble fa unes formes extranyes en els seus carrers, a part de pujades i baixades. El millor de tot va ser pujar a la torre de la Piazza del Campo a peu, i observar el paisatge de mitja tarda, quan el sol cau, de tot el poble i els voltants, absolutament verds. Que maco!!!!

I Pisa, és parada obligatòria. Has de passar dels venedors ambulants que t'agobien amb bolsos i collarets, per això. El poble en si no té res més que la torre, el batisteri i l'església. Però és impressionant, imaginar-se que tot això estava ja en peu fa segles i segles, quan encara no existien els gratacels, per la gent d'aquella època deuria ser com un monstre! Es veu que ho van construir a l'entrada de la ciutat per evitar guerres i espantar l'enemic, demostrant el poder i els diners per haver pogut construir tot allò. Una guia ens va explicar la història dels monuments i en concret de la torre de Pisa. En realitat els altres també estan una mica torts, però t'hi has de fixar. Va ser interessant!!! Tot seguit un home ens va tirar una foto des de la torre mentre nosaltres formàvem les lletres ESN, però com que som tants espanyols va sortir una ESÑ.


Bons records, poc dormir i també una mica de gresca i xerinola!!!!

I avui començaré el curset d'italià.... crec que ens ensenyaran l'abecedari i prou.

Oktoberfest München 08

Heus aquí una bonica història que començà dissabte a la nit, justament a les 23 h. La gran organització segueix fent dels seus estralls. S'ha apuntat més gent del que es podia i en Saúl , la Maider i jo quasi ens quedem fora de l'autocar sense anar a l'Oktoberfest. Ja volia plorar, les cares de pena se' m donen bé.


El bus number 3 era ple d'aventures emocionants. No només per practicar les mil posicions en les què un pot dormir pitjor, sinó per la falta d'aire i escalfor excessiva que es respirava en l'ambient, si és que es podia. Vam ser "bocasecaman" per un dia, i ben orgullosos d'això, vam cantar-ne l'himne tota l'excursió. La Blanca era la suposada assassina en el joc, i ens van dir que calléssim perquè la gent volia dormir. Alla fine vam poder fer cops de cap. Al matí següent érem en un descampat de Munich entre d'altres autocars. Anem a fer el que ens agrada més: fer cua! De 8 a 10 a esperar a que obrissin les portes de la tenda ... Un cop allà (cal tenir en compte que érem 150 erasmus i un 80% espanyols) la gent va començar a cridar i a enfilar-se per sobre les taules. El que no sabíem era que aquella carpa era de les més "pijes" i efectivament no vam ser benvinguts. La primera birra i prou. Ja no ens van servir més i vam haver de canviar de tenda, sense lloc on seure. Què és això de beure 1 litre de rossa a les 10 del matí? Doncs no sé com ens van entrar les ganes i tot. Tantes hores d'espera que t'és igual l'hora que sigui.


A partir d'això, un ja perd el compte, així com la vergonya, i t'és igual si et taquen el jersei, és normal. Et pots menjar bretzels i salsitxes de mig metre. Si vols pots anar a rodar a la nòria, no fos cas que el cap no et roda prou. Si vas molt ubbriaco pots anar a estirar-te a la gespeta,
però vigilant que no et prenguin les sabates si t'adorms!


A les 19 del vespre ja no m'aguantava de peu. A les 21 vam tornar a l'infernal autobús i vam dormir perquè estàvem rebentats, no per la gran comoditat que oferia!!!!


Ara va de debò: m'ho he passat molt bé, ha estat genial!!! Sobretot amb la gran companyia amb la qual vam anar!!!! És un lloc que s'ha de veure, s'hi ha d'anar! ;)


Ben aviat l'excursió a la Toscana també al blog... ara no tinc temps, ho sento!!!!

La "movida" Milanesa

Ciao a tutti!

Ja feia dies que no escrivia, perquè això és un casino! Com molta gent sabrà, Itàlia és un país reconegut pel seu "ajetreo". Fins que no hi ets i ho vius, no t'ho pots creure. Pels qui encara no ho sàpiguen, vegeu aquest vídeo .

Us explicaré què cal fer per passar la teva primera setmana a Milano:

1. Vés a la oficina de relacions internacionals de la teva uni, on podràs fer cua per agafar un ticket de "su turno" i finalment veure una persona que et dirà: per matricular-te hem de quedar en un dia i una hora. Et va bé la setmana que ve? Llavors hi vas a aquella cita i et dónen tota la informació que pel fet d'haver viscut ja una setmana allà, hauries de saber. A més, et dona paperassa a omplir que l'hauràs de tornar firmada per professors de cada assignatura, un altre dia, al mateix lloc, tornant a fer cua per agafar ticket pel teu torn.

2. Vés a fer-te el codice fiscale a les 9 del matí, fes cua per agafar un ticket, porta ja una fotocòpia del DNI, i espera. Potser al cap de 3 hores et toca el teu torn, quan ja estan a punt de tancar, i ves amb compte que no te'l generin malament! (el codice fiscale és una combinació de números i lletres que cal fer-se, és com una identificació per a no-residents) si te'l fan malament ho descobriràs quan vagis al banc a obrir-te un compte corrent.

3. Vés a alguna estació de metro on es pugui fer l'abonament per a estudiant, porta una foto de carnet + el codice fiscale i omple un paper mentre fas cua amb un ticket. Pot ser que més tard la cua es desfaci i es reorganitzi en tres cues, de les quals no saps a quina t'has de posar. Ja et cridaran pel número. Vigila que ningú se't coli. Després, espera 15 dies i mentrestant et coles al bus, com tothom.

4. Vés a algun banc on poder obrir-te un compte sigui fàcil i admès per a no-residents. Allà potser descobreixes que el teu codice fiscale està mal generat. Ja saps on has de tornar. Mentrestant, treu diners del caixer amb recàrrec de 2,50€ i límit de diners nosesapquin, depèn de cada caixer, no només del teu banc.

5. Vés el primer dia de classe a barallar-te amb els que seran els teus nous companys per decidir com i quan canviar l'hora de classe perquè a tothom se li solapa. Votació i la majoria guanya. No hi ha res segur. Els horaris que pengen a internet poden acabar sent tota una altra cosa. Per anar de classe a classe, potser has d'agafar un bus i canviar d'edifici, com a 1 km de distància l'un de l'altre.

I això no és tot, aviat descobrirem més mogudes. Per sort, no he hagut de buscar pis, però us puc dir que déu n'hi do. Imagineu-vos tot això afegint el tema búsqueda de pis... és un poti poti que mareja a qualsevol. Us podeu imaginar per què necessitem sortir per les nits a divertir-nos una mica!!!!

Bé, a part de tota aquesta introducció, us he de dir que des d'avui ja tinc projecte!!!! Estaré al laboratori, però també de tant en tant haurem d'anar a una fàbrica per recollir mostres. El tema és del reciclatge de l'alumini per a materials ceràmics, i com minimitzar la contaminació que això pogués produir. Sembla interessant, i estaré amb uns becaris del laboratori a part del meu tutor! Potser dura tot l'any, però ja m'està bé. Aquí és difícil trobar projecte per mig any, i a més si saben que t'hi estàs tot l'any, se n'aprofitaran!!!!

Ja us aniré informant de més coses! Per cert, torno el dia 22 de desembre, fum fum fum!!!!

La città rossa

Me n'he adonat que a través de les meves fotos, Milano és una ciutat vermella. O potser perquè són els detalls que capten més l'atenció, les coses més genuïnes, potser...