dilluns, 3 de novembre del 2008

Visites i més visites...

Aquests dies no he parat quieta. Com diu la Laura, des de la càmera web es poden apreciar les meves "ulleres erasmus". I és que no és de no dormir, sino de córrer tot el sant dia.

Us explicaré. Després del meu cap de setmana a la Toscana, vaig fer un altre cap de setmana a Rimini, amb la Cri, la meva companya de pis. Allà hi havia poca cosa a veure, ja que és un poble com ara Malgrat, per tant bastant mort a la tardor-hivern. Per tant, l'únic de bo que ens esperava era una festa amb barbecue, sangria i aigua de vàlencia (fetes per a mi, degut a que era la única espanyola, ehem, catalana). La festa era plena d'italians i anglesos, per tant vaig forçar el meu cap durant 2 dies sencers a pensar en altres idiomes no materns.


La següent setmana van començar les visites familiars: de dilluns a dijous van venir la Montse i el Ferran, i vam aprofitar per visitar Milan, el llac de Como amb barqueta i també vam acudir a un concert-mostra cultural que feien en un teatre de Milan, que va estar molt bé! Era gratuït, perquè es reivindicava tot aquest merder que ara passa amb el Berlusconi, que vol privatitzar-ho tot i anar retallant les subvencions públiques fins que no quedi res! Amb la súper guia de la Maria de la farmàcia, la meva mare sabia més coses de Milan que jo... Un dia també vam anar al Corso Buenos Aires a veure botigues i comprar el meu regal d'aniversari per la Cri. Em van dur tot un pack de coses des de Malgrat necessàries per sobreviure!!! Una jaqueta, gorros, guants, mitges, samarretes, etc... Ah, i també vam anar a la Triennale, un museu de diseny, a veure l'exposició fixa i una de sabates!

Tot seguit, el dijous mateix, era l'aniversari de la Cri, i arribava l'Albert! Després de classes d'italià vaig córrer cap a l'aeroport per anar-lo a buscar, i bé, em vaig equivocar, vaig baixar a la terminal petita, vaig haver d'agafar un altre bus que em deixava a la terminal bona (perquè estan separades 5 km!!!) i dins l'aeroport també em vaig perdre. Quins nervis!!! Les trobades sempre van bé, però! El divendres vam anar al pis de la Raquel i la Núria (alias "comuna", hi habiten 5 persones i 2 més que hi estàn de passada) a fer un aperitivo. També van apuntar-s'hi la Cri i el seu cosí Alberto, i tots junts vam fer unes crêpes de nutella i mermelada que van volar! Ara això de l'aperitivo ho hem exportat a les cases dels demés. Cadascú porta alguna cosa de menjar i de beure, i apa! El dissabte vam anar a Bergamo, trajecte durant el qual també ens vam perdre... vam agafar un tren equivocat (culpa de trenitalia, eh!!!) que anava a Venezia. Per nosaltres hi haguéssim anat, el problema era que ja havia quedat amb la meva amiga Silvia (la vaig conèixer a Dublin) a l'estació. Total, que vam anar de Milano a Brescia, i de Brescia fins a Bergamo. El doble del recorregut inicial! El dissabte per la nit vam sortir de festa com cal, a la mítica ja discoteca dels dissabtes, que és la Rolling Stone. Diumenge repòs i tranquil·litat, i vam acudir a un mercat que només es fa l'últim cap de setmana de cada mes als Navigli, als canals del sud de Milano. És un mercat de segona mà que hi dóna un encant particular. Per un moment semblava que estéssim a París, a més amb uns músics al carrer que ens vam trobar que tocaven jazz-indie tipo la pel·lícula de Chocolat. El dilluns matí, comiat...

I per fi, aquest divendres, la última visita prevista fins ara: el Ferran i la Susi, que van arribar en un dia de pluja. Vam trobar un dels pocs restaurants que encara són oberts a les 3 del migdia! Després vam fer la visita de rigor al Duomo i galeries, amb unes quantes gotetes, i després a veure el meu pis i el Blender (aperitivo davant de casa...). Vaig tornar a casa i no per descansar, sino per preparar-me per la festa de Halloween! A més, just el divendres venia la Blanca a instal·lar-se a casa (la meva nova companya de pis, perquè la Manuela se'n va) i tot va ser un estrés amunt i avall que n'hi havia per estirar-se dels cabells. Però t'ho prens bé i t'inventes una disfressa en 1 minut. Ens vam disfressar de "coinquiline" (companyes de pis).

Dissabte: aixeca't a l'hora que et dóni la gana, dutxa't i vés al centre on es troba la teva família. Dina molt bé en un restauranet del centre acollidor. Vés a cremar calories caminant per la ciutat, pel castello i tot lo típic. Passa pel carrer amb més botigues on sembla ser que tots els habitants s'hi concentren. Seu a la fi en un bar a prendre un macchiatto i desestressa't comprant-te unes botes a l'H&M. Quin dia 1 de novembre!!!! Estava tota la ciutat plena de gent... només el centre, és clar. Passaves per qualsevol altre carrer i era buit... Torna a casa, amb la intenció de descansar. Et truquen per anar al cine. Et dutxes corrents i hi vas. Tornes a casa amb la intenció de descansar. Et diuen d'anar a veure una peli a casa del cosi de la Cri i hi vas. Tornes a casa a les 2 de la nit.

Diumenge: aixeca't a les 8 per estar a stazione centrale a les 9. Recull el cotxe llogat i encén el tom-tom perquè et dugui a Como. No li facis cas un parell d'instruccions i ja ets perdut. Torna a redireccionar-te i arriba a Como. Vés a mirar una mica el llac i pren un cappuccino i un croissant que no estigui ple d'alguna melmelada o xocolata. Repren el cotxe i dóna la volta al llac. Al·lucina veïna. Vés parant al poble que vulguis. Són tots macos. Tira fotos i fes vídeos. Torna a flipar. Treu-te la jaqueta perquè per fi fa un sol espetarrant. Dina pasta i un bon filet davant el llac i les muntanyes nevades, quasi bé a Suïssa. Acaba de donar la volta al llac, i si no condueixes, fes una migdiada.


No es poden resumir 2 setmanes!!!! Em deixo un munt de coses... Moltes! I això que no dic el que he fet entre setmana... us atabalaria. Serà millor en una altra ocasió. Avui és dilluns i la setmana no ha fet més que començar... amb pluja, això sí.

3 comentaris:

nbalike ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anna ha dit...

Albins!!! Joe, despres de dos, tres, cuatre setmanes de bogeria màxima, a descansar, escriure i actualitzar, que els que son lluny tenen ganes de llegir que tal et va la vida!!
Demà election day: un dia que passarà a la història, i jo hi serè davant.
Un besito i a seguir disfrutant!!!

lawryns ha dit...

Així m'agrada porki!

Quan tornis a la teva terra natal vull veure unes bosses que et pengin dels ulls fins als genolls com a mínim. Això serà signe d'una farra rera l'altra durant 3 mesos. Good job!!

Non vedo l'ora di fare un caffè con te!! Així jo ti raconterò cosetes i tu mi raconterai encara più cosetes!!

Ale, no descansis ni un minut eh, que les bosses han de seguir creixent i penjant! (non stop bags hanging under the eyes!!)

No t'oblidis del pannetone (sense panses ni merdes d'aquestes que sempre li posen i que són molt difícils de treure! com els pèssols de l'arròs tres delicies congelat, doncs encara més complicat!)

Potser hauré de parar de dir tonteries... un petonot i una abraçadota!!