Aquesta nit ha estat la primera que ha nevat a Milano! Ha arribat abans del que és normal... però de moment la neu no qualla. Només algunes hores a la nit, però de bon matí ja torna a ser una ciutat gris, i sense rastre de la neu. Amb les xemeneies que treuen fum!
Us explicaré la història de la meva jaqueta.
Jo feia 4 dies que tenia una jaqueta nova, negra, de l'H&M, molt mona, l'havia trobat de casualitat, i estava allà esperant-me, dient-me "agafa'm , agafaaaa'm!!!". Va ser una bona compra.
Tot va començar en una festa a "la librería". És el pis dels sevillans, el Nacho i el Jose. S'anomena així perquè abans era una llibreria, però la propietària l'ha llogat com a apartament. Viuen en un aparador! Però tapat amb una cortineta queda molt xulo. Allà quan hi ha festa, s'hi ajunta molta gent... inclús gent que no has vist mai, d'altres nacionalitats, orígens, universitats...
A l'hora de marxar, prendre el radio-bus i anar a la discoteca, tot són presses. La Blanca va agafar les jaquetes de les dues i vam pujar al bus corrents. Fins al dia següent, a les 8 de la tarda, que anàvem al supermercat, no me'n vaig adonar. M'estava posant la jaqueta i anava dient: "Mira Blanca, cada dia m'agrada més aquesta jaqueta que m'he comprat... un moment, aquesta no és la meva jaqueta!!!!" I ella va esclatar a riure mentre jo quasi ploro!
Durant 2 setmanes vaig viure calamitats buscant la meva jaqueta. Ho vaig dir a tothom. Al viatge de Roma ningú en sabia res. En Jose no recordava ben bé qui era, però una noia, al final d'aquella nit, es va quedar buscant la seva jaqueta, i es va quedar la meva. Teníem una sospitosa, però no sabíem qui. Jo tenia la seva i ella la meva! PECCATO!!!
Vaig enviar missatges a tothom, oferint una recompensa, i no sortia. Tots pensàvem que algú me la volia fotre, i se l'havia quedat sense dir res, perquè era més nova, més maca... Vaig arribar a plorar per la meva jaqueta. Fins que dues setmanes després, estàvem en un aperitiu, i vaig conèixer 2 raggazze francese... parlant amb elles vaig descobrir que una amiga seva tenia la meva jaqueta! No m'ho podia creure. Li vaig dir "ti amo" a la noia que m'ho va dir, i la vaig convidar a el que volgués. Em va passar el número de telèfon de la noia, Aurelie, i el dia següent vam quedar per canviar-nos-la.
Sembla mentida, però he estat "fortunata". Havia passat més dies amb la jaqueta d'una altra, que amb la meva. Ja ni me'n recordava de com era. Ara està a quí, al meu armari, ben escalfadeta, mentre a fora fa un fred que cala els ossos. I per la nit, neva.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada