La "movida" Milanesa

Ciao a tutti!

Ja feia dies que no escrivia, perquè això és un casino! Com molta gent sabrà, Itàlia és un país reconegut pel seu "ajetreo". Fins que no hi ets i ho vius, no t'ho pots creure. Pels qui encara no ho sàpiguen, vegeu aquest vídeo .

Us explicaré què cal fer per passar la teva primera setmana a Milano:

1. Vés a la oficina de relacions internacionals de la teva uni, on podràs fer cua per agafar un ticket de "su turno" i finalment veure una persona que et dirà: per matricular-te hem de quedar en un dia i una hora. Et va bé la setmana que ve? Llavors hi vas a aquella cita i et dónen tota la informació que pel fet d'haver viscut ja una setmana allà, hauries de saber. A més, et dona paperassa a omplir que l'hauràs de tornar firmada per professors de cada assignatura, un altre dia, al mateix lloc, tornant a fer cua per agafar ticket pel teu torn.

2. Vés a fer-te el codice fiscale a les 9 del matí, fes cua per agafar un ticket, porta ja una fotocòpia del DNI, i espera. Potser al cap de 3 hores et toca el teu torn, quan ja estan a punt de tancar, i ves amb compte que no te'l generin malament! (el codice fiscale és una combinació de números i lletres que cal fer-se, és com una identificació per a no-residents) si te'l fan malament ho descobriràs quan vagis al banc a obrir-te un compte corrent.

3. Vés a alguna estació de metro on es pugui fer l'abonament per a estudiant, porta una foto de carnet + el codice fiscale i omple un paper mentre fas cua amb un ticket. Pot ser que més tard la cua es desfaci i es reorganitzi en tres cues, de les quals no saps a quina t'has de posar. Ja et cridaran pel número. Vigila que ningú se't coli. Després, espera 15 dies i mentrestant et coles al bus, com tothom.

4. Vés a algun banc on poder obrir-te un compte sigui fàcil i admès per a no-residents. Allà potser descobreixes que el teu codice fiscale està mal generat. Ja saps on has de tornar. Mentrestant, treu diners del caixer amb recàrrec de 2,50€ i límit de diners nosesapquin, depèn de cada caixer, no només del teu banc.

5. Vés el primer dia de classe a barallar-te amb els que seran els teus nous companys per decidir com i quan canviar l'hora de classe perquè a tothom se li solapa. Votació i la majoria guanya. No hi ha res segur. Els horaris que pengen a internet poden acabar sent tota una altra cosa. Per anar de classe a classe, potser has d'agafar un bus i canviar d'edifici, com a 1 km de distància l'un de l'altre.

I això no és tot, aviat descobrirem més mogudes. Per sort, no he hagut de buscar pis, però us puc dir que déu n'hi do. Imagineu-vos tot això afegint el tema búsqueda de pis... és un poti poti que mareja a qualsevol. Us podeu imaginar per què necessitem sortir per les nits a divertir-nos una mica!!!!

Bé, a part de tota aquesta introducció, us he de dir que des d'avui ja tinc projecte!!!! Estaré al laboratori, però també de tant en tant haurem d'anar a una fàbrica per recollir mostres. El tema és del reciclatge de l'alumini per a materials ceràmics, i com minimitzar la contaminació que això pogués produir. Sembla interessant, i estaré amb uns becaris del laboratori a part del meu tutor! Potser dura tot l'any, però ja m'està bé. Aquí és difícil trobar projecte per mig any, i a més si saben que t'hi estàs tot l'any, se n'aprofitaran!!!!

Ja us aniré informant de més coses! Per cert, torno el dia 22 de desembre, fum fum fum!!!!