dimarts, 23 de setembre del 2008

Sono arrivata!




Buona sera gent!!!!

Ja he passat el meu primer dia a Milà. Es podria dir que estic rebentada, o proprio stanca. He aconseguit dormir 3 hores de les 4 que m'havia proposat (i això que duia els 3 últims dies dormint-ne 5 com a molt). I és que tenia un nus a l'estómac que no em podia adormir, per molt cansada que estigués. A les 3:30 de la matinada ja m'havia aixecat de cop per dirigir-nos a l'aeroport. Allà tot ha anat bé, inclús millor del que m'esperava: no m'han cobrat recàrreg per 3 kg de més que duia, ja que el vol anava tant buit que podria haver portat 30 kg i tampoc hagués passat res. Una noieta amb una motxilla gegant i un portàtil enmig d'homes de negocis en un vol de les 6:15 h cap a MXP, Milano Malpensa. Hem vist sortir el sol des de l'avió (com he pogut, ja que m'ha tocat passadís, encara no entenc per què, perquè hi havia mil files sense CAP seient, us ho juro, mai he vist un avió tant buit, hi havia més tripulació que passatgers!). Un cop a l'aeroport, m'he passat quasi 2 hores esperant en Caste. La maleta ha arribat sencereta. A les arribades només es veia gent de negocis, vols majoritàriament procedents d'Alemanya i altres punts d'Itàlia. Pocs guiris. La gent molt pija, i molt arreglada. Doncs jo allà en plan guarro menjant un entrepà de serrano fet de casona. El Caste ha arribat i hem agafat l'ofertón de 3 bitllets de bus per 15 euros. Aquest bus ens ha dut en quasi una hora a l'Stazione Centrale, i d'allà ens hem hagut de buscar la vida (sembla una gimcana) per a comprar el que vindria a ser la T-10 d'aquí. Amb les maletes amunt i avall hem recorregut l'estació per fora les obres per poder accedir a l'altra banda. Només baixar del bus ja et trobes uns amb uns carritos que "s'ofereixen amablement" per dur-te les maletes a l'estació de trens i de pas fotre't una sablada. Ens hem comprat la T-10 a l'edicola (quiosc) de l'estació i hem anat a buscar per una banda el bus que havia de prendre el Caste i per l'altra el tram que havia d'agafar jo. Allà ens hem dit un "fins aviat" i hem dividit els nostres camins. He hagut d'agafar 2 trams, i no vegis amb la maleta, no hi havia qui pugés els 3 graonets d'aquell trasto de fusta! Són antics però monos els tramvies. I els busos, la majoria són d'aquells "trolebús", allò que t'ensenyen a l'autoescola però no n'has vist mai cap. Doncs sí. Ells n'hi diuen l'elettrico, per això. El paisatge de Milano al principi és molt gris i tètric, bastant industrial per les afores, però a mesura que entres t'hi vas trobant carrers més monos i verd.
Quan he arribat a la parada de tram, l'Alessandra, amiga de la meva companya de pis, m'estava esperant allà, per acompanyar-me i donar-me les claus. El barri és xulo, es veu tranquil i verd, amb casones mones. La porta de l'entrada del pis és de fusta massissa, molt curiosa. I el pis és petit però alhora ample i espaiós, amb el sostre alt, i les rajoles precioses! Això sí, a l'habitació se li haurà de donar un toc personal, perquè si no... L'Alessandra m'ha acompanyat al supermercat a fer la primera compra. Després m'ha deixat perquè m'acomodés, i tot seguit he trucat a en Kiki, que ja sabia que corria per terres Milaneses amb els seus amics de l'Erasmus! Com que ja els quedava poc per arribar de Pavia a Milano, m'he afanyat per desar la maleta i dutxar-me, i anar a trobar-los! Ens hem trobat al Metro i allà hem emprès la típica ruta turística: piazza Duomo, galeries Vittorio Emmanuelle, Castello Sforzesco i Parco Sempione (on he degustat la primera Moretti a la gespeta) i Basilica di Sant'Ambrogio. Després de la grata companyia (una gent molt maca), me n'he tornat cap al pis. He hagut de parar a una ferreteria per compar-me uns adaptadors per als endolls, per això no m'he pogut connectar abans. I a més estic robant la connexió d'algun veí (que parlant de veins, n'hi ha uns que estan muntant una festa amb la música a tot drap).

Que extrany, la meva companya d'habitació no arriba. Seguiré esperant-la, per almenys dir-li hola! Però potser m'adormo en l'intent. Demà m'espera un dia molt dur!

Fins ben aviat gent!
Ah, pels qui vulguin escriure o enviar alguna postal, la meva nova adreça és:

Viale Argonne 3, 5º
20133 Milano

Records i petons i abraçades!

6 comentaris:

Anna Aubanell ha dit...

Hola guapa!!!! És genial poder llegir les aventures dels altres... és com viure-les una estona en pròpia pell, passejant entre línies. Molta sort amb la teva experiència! Et seguim des d'aquí! Un petonàs!
Anna A

Unknown ha dit...

Ei m'alegro q hagis arribat b! I q el meu "morcet" et cuides x unes hores! jjeejejej!!
petonets wapa

Garriga ha dit...

:)

Albert ha dit...

Ey!!! Doncs si l'avió anaba tan buit, t'haguessis pogut canviar de seient, no???

Espeo que t'ho passis bé per aquí i..a la proxima festa que fotin els veins tens 2 opcions:
a) Apnutart'hi per la patilla
b) Fer com els avis de tres estrelles. Agafar un pal d'escombrar i a picar! xD!!

Petons!!!!!

Miryam ha dit...

Nena!!! Ja ets allà, ha començat l'aventura! Ànims i a menjar-te'ls a tots!!!
Un petonàs!
...S'ha acabat el piromusical ;)

laia ha dit...

ei guapa! quina arrivata! tan sols unes hores i com canvia tot! no cal llegir entre línies per saber que aquesta serà una gran experiència!

Que tinguis molta sort en aquesta nova etapa! ens veiem a la tornada nadalenca! I si pot ser abans!
I recorda: nunca olvide llevar su primperasmus!jejeje (que grande laura!)

Cuida't molt! Petons dsd Girona!